En aquesta visió saturada:
d’explosions òptiques i
d’instints insuficients o
potser massa
raonats.
En un marc
massa aferrat
a una terra en
moviment,
impossible de
frenar.
El que avui
sembla roig clar
l’insípid demà
dissiparà.
A una barana
de metall,
calentes, nues
i lluents,
aferro les
meves mans.
En una barana
de metall,
aferrada al
moviment.
Moviment
apaivagat
d’una via de
més enllà,
que no es mou
pràcticament.
El color que
de prop veus,
de lluny només
és marró i
és marró d’un fons vermell.
Impossible
veure-hi clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada