El seu cos tenyit de blau.
El fons és marró,
la llum breu, intermitent. I l’escalfor,
esmicolada entre els deixos dels
cantons.
La determinació del soroll:
es toquen cordes d’un contrabaix.
Al so de l’instrument,
la respiració avança.
Aproximació al pla.
La pell, la seva, blava,
rèptil, lluint la pols de l’ambient
troncat.
Les axil·les fan pudor, la suor
translúcida.
Respiració pausada.
Aproximació major al pla.
La seva mirada, fosca,
I
uns gestos retrets, potser.
Tints inexpressius i cara llisa.
Una ferida oberta a la cama.
La sang brolla.
El perfil de la sang obre camins.
La pell, venes roges i carn blava,
Es tornen nítides, contrasten.
El pèl de la pell s’eriça, esquinça.
El compàs.
El so del cabell eriçat,
el so de la corda,
el de la respiració. El del buit dels
cantons.
El marró del fons, el blau del cos,
el vermell de la sang
La llum que esmicola.
La pudor de les axil·les i l’olor a
pintura.
L’olor de la sang i carn oberta.
La intensitat perfecte , la concreció
buscada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada