"Lo bueno por conocer" (part III)

Ja vaig dir que creia que prendria la pastilla vermella de Matrix. Ja vaig intentar explicar el per què ho faria, o millor dit, per què m’agradaria atrevir-me a veure la realitat, encara que aquesta sigui molt vertiginosa. També vaig intentar entendre, en l’anterior escrit, per què continuar amb el rumb autòmat d’una vida sense qüestionaments és increïblement negatiu per evolucionar socialment. Ara doncs, em disposo a explicar el factor positiu que per a mi suposa el cicle del coneixement. És a dir, un cop es pren la pastilla vermella. Un cop es trenquen fronteres invisibles. O, si es prefereix, un cop es decideix que cal acabar amb els límits que imposem al nostre propi cervell.

I bé? Per què? Segons penso, tal com vaig dir a la part I, conèixer produeix felicitat. Qui sap, potser la nostra voluntat d’evolucionar ens fa actuar d’aquesta manera. Quan sentim que podem cobrir necessitats de manera més eficient i que entenem més l’entorn per tal de fer el que diu el primer enunciat, cada cop més freqüent. És una espècie de sentiment de comunió amb el medi, com si l’adaptació produís felicitat. En aquest context he elaborat aquest esquema:

Fluïdesa--connexió transmissió d’experiències -- (enteniment) transmissió de coneixement 

La fluïdesa permet obrir el pensament, la clau, percebre nous punts de vista, sospesar diverses idees. Es pot entendre també com la capacitat de posar en dubte el que es creu, tot i que sense abandonar-ho. A partir d’aquí s’estableix la connexió entre els punts, en xarxa, i permet transmetre experiències, si hi ha un enteniment entre idees, aquesta transmissió d’experiències, i per tant, de coneixement, aporta felicitat a la persona que rep i la persona que transmet, perquè al tractar-se d’una xarxa, els canals de transmissió són plurals. Sembla que estigui parlant de les neurones. Però el que volia expressar és la idea de que es necessita fluïdesa per conèixer. És a dir, que l’actitud estàtica és la més negativa per aprendre. Que negar la matèria, el dinamisme del qual formem part, és enclaustrar-se en un circuit tancat. El moviment considero que és, per tant, el més adequat per conèixer, per aprendre, per ser feliç.

"Más vale lo malo conocido que lo bueno por conocer" (part II)

Em disposo,- a veure com surt-, a exposar arguments de gent que no vol evolucionar socialment. Això és, de persones que prefereixen la pastilla blava de Matrix (veure part I). Intentar comprendre el perquè dels arguments de persones feixistes, conservadores, masclistes, xenòfobes, homòfobes, i en general, amb altres fòbies*.

Exemplifico:

Argument 1: perquè s'ha fet sempre. Jo de petita, sempre portava bolquers. Els haig de continuar portant? 

Argument 2: perquè és tradició.  Matar bruixes és tradició, matar gent com a ofrena als déus és tradició, matar toros és tradició, matar ..... matar .......matar és tradició, que guachis que són les tradicions <3

Argument 3: perquè és de sentit comú. Que les dones portin faldilla i els homes pantalons és de sentit comú, no és pas arbitrari en el context actual. 

Argument 4: perquè és natural. Jujajajjuju no et vacunis doncs, que la selecció natural guii els nostres passos, per què no?

I doncs, si jo a vegades també utilitzo algun d’aquests arguments (sobretot el primer) per què em generen tanta ràbia i frustració?

Perquè són totalment contraris a la iniciativa científica, o a la iniciativa filosòfica; això és, a les ganes de conèixer i experimentar. Són impediments al desenvolupament de noves formes de pensar i, la clau, adaptar-nos a l'entorn (veure part I).

Perquè pretendre que vivim en un món estàtic (com ho pretenen aquestes preposicions) és totalment fictici. Comporta eliminar el moviment, la dinàmica a la qual estem sotmeses constantment. Evitar mirar més enllà d'una tonalitat dual, de blanc i negre.

Perquè si fos així, jo menjaria encara carn crua, com s’ha fet sempre, jo mataria ases des d'un campanar, perquè és tradició, jo no qüestionaria la mitologia grega, perquè és de sentit comú i jo no em prendria pastilles per evitar qualsevol malaltia, perquè és natural.

A partir d’aquí, que MUUUERAN els dèbils. I plim i ja està. I a viure com si fos un documental de la 2. Jo crec que seria una suricata i no duraria gaire viva, perquè no tinc gaire coordinació corporal ni agilitat ni reflexes ni agudesa mental, així que la selecció natural s’encarregaria ben ràpid de garantir que els meus gens no generessin descendència. 

I punt.

Aquesta reflexió ha sorgit a partir del vídeo de la senyora valenciana que vota al PP perquè li fa pena que la gent gran sigui desnonada, perquè "más vale lo malo conocido que lo bueno por conocer" i que és l’altre cara de la moneda de l’escrit anterior.

*m'incloc, en la fòbia a les aranyes, tot i que això és un altre tema i jo sóc conservadora en altres aspectes, com quan utilitzo algun d’aquests arguments per justificar la meva actuació alhora de , per exemple, canviar de bar.

Per què vull la pastilla vermella de Matrix, però alhora no? (part I)

Després de donar-hi moltes voltes, per què, malgrat tot....malgrat tot, sí, escolliria la pastilla vermella de Matrix? 

Perquè amb ella tens la capacitat de millorar, tal com dicten els teus gens, el teu ADN, tens la necessitat imperiosa de saber que pots evolucionar i que pots aportar la teva millora al món. Si et quedes a la realitat immodificable (en tant que fictícia) de Matrix, no coneixeràs. Per tant, no podràs avançar, no hi haurà ciència. Per molt que estiguis bé, sempre tindràs una necessitat no coberta, de descobrir, de millorar l'entorn en el qual vius. Estic parlant d’ "evolucionar", allò que ens fa tenir ganes de saber, una empenta, la curiositat.

Això...això que  ens causa tants problemes i mal de caps i ens fa viure en un perpetu dubte i incertesa i malgrat tot, ens atrau tant. No ho vaig advertir fins fa poc. Em pensava que jo no hauria pres mai, per res del món, la pastilla vermella. Que em creia la màxima de “feliç l’ignorant”, però l’ignorant és feliç quan no es creu ignorant. Un cop oberta l’escletxa, que sempre s’obre, perquè tenim ulls i boca i orelles i nas, per l’escletxa sempre oberta entra el dubte. Perquè, en definitiva, és el que fa moure el mecanisme animal, humà, el risc. Per molt breu que sigui, sempre volem la nostra petita dosis.

Perquè refutar la curiositat seria viure amb por. Viure a la comunitat tranquil·la de Matrix alhora sent esclau de la teva pròpia por. És sentenciar-se a morir lentament. A anar-se consumint. Quan per fi et pots atrevir, de deixar enrere la por, i estimar la curiositat. A tenir més coses amb les quals poder comparar la realitat, el que ja coneixes, a ampliar els teus límits. Sí, perquè arnar-se consumint vivint entenent que res no es pot modificar a la llarga es fa insostenible.