Riure per burlar la
vida. La pauta,
dic,
d’allò seriós, substancial,
i
pedant, de quan veig la rigidesa,
dic,
transcendència, fugir corrents!
Riguem
per fer-la diminuta, a ella,
insignificant
, que sigui versàtil,
dic,
senzilla, res d’heroiques proeses.
Riguem
de l’advers, lloem la llordesa!
Per
merda dic, estimar el marró.
Sens
por , sens tenir per negatiu això.
Jutgeu-ho:
és penjar la submissió.
Si
us plau. Tan sols amb calma, sent audaç.
La
tessitura del canvi tastar.
Tenir
en compte el moviment ,dins tot.
Riure
les certes veritats, de tot.
De
com sobrevalorat el blanc pur
en
vida és, serà i per sempre, ha estat.
Més
profitós és riure, en plural!
De
grans, absoluts, monuments estàtics!
Amb
sentits, per turmentar el precepte.
Amb
formes de marró marrà, riguem!
No ,
perdoneu, que no pretenc, ni vull,
No
insinuo, no, que la vida sigui
nociva,
no pas. Estrictament, clar.
ni
la meva intenció és ofendre,
no
pas. Relativament parlant, clar.
Dic,
vull dir, la vida en si, bressolada
com
a temps : el desordre i l'entropia.
Us
ho prec, sort, hi ha bellesa en això:
l’humor. Una ganyota i un consol.
Un
“malgrat tots els malgrats” agredolç
Simple
i conjunt, doncs persistim aquí.
Un
aquí: lloc comú, singularment.
Mireu-lo,
gireu els caps, fa certa gràcia...
Figures,
fora bo cert desconcert!
Doncs
penseu, si la curiositat
si
cenyida per dogmes, defalleix,
voldríeu
cera? Voldreu viure morts?
Dic,
refutar el dubte i vivint cecs.
Negar
l’humor, viure buits. Matar
la
putrefacció, viure fingint?
Plaure
norma, no riure, ni percebre.
Consumir-se.
Ser talla permanent.
No
respectar-se i negar-se el cos. Fer
d’irreals
ineptes, tradició!
No
veure pas el bru bufó, bonic.
Seguir
inadvertits del món tonal.
Ric!
Mes quan el ventre cridi per dins
Qui us assegurarà el pur
etern? Qui?!
