ESTIC AL BUS- Conversa entre lletres de l'abecedari. (part I)

A: Al bus?

B: Estic al bus, estàs al bus. Tranquil·la, satisfeta.  En el teu cap, però, et trobes un fil que sembla estar massa enrevessat.  

A: I què fas?

C: L’estires.

A: No, primer desitges no haver-lo vist. Perquè...

C: Per què?

B: Perquè saps que a partir d’ara, sempre el veuràs. Sabràs que tens aquest fil deslligat, embolicat, que no saps d’on ve.

A: Tens el dubte.

B: Exacte.

C: I de debò que no l’estires?
A: Ehm?

B: Sí, al final sí. Al final la curiositat guanya, però no del tot. És més la inèrcia que empeny...els nostres gens.

A: El voler sempre prendre la pastilla vermella? Com a Matrix?

B: Mmm...

C: I per què?

B: Ja t’he dit que no sé explicar-ho. Són les ganes de...de ser humana. No sé d’on parteix tot el coneixement.

C: Del fil?

A: D’estirar el fil?

B: I jo què sé! A mi deixeu-me en pau, aneu a molestar a algú altre.

A: Bon dia, a tu t’han explicat mai la història d’Estirar Un Fil i Per Què Tens Ganes d’Estirar el Fil?

D: Aaaaaaaaaah...la vella història.

C: I doncs? 

D: Seieu.

A: Ja ho estem, som al bus.

D: Ah, ja-ja, per això aquesta pregunta.

C: Voldràs dir, per això aquest avorriment que ens fa plantejar-nos aquestes coses?

D: Sí, clar, joder, pues jo que sé... jo només sé la història del fil. Voleu escoltar-la, o no?

A: O sigui, sí, sí, però és que hem de baixar ja. És la nostra parada.

C: Li dono a l’”stop”?

A: Bé, doncs fins aviat.

A: No la sabia, no la sabia pas la història.

C: Com ho saps?

E: Perquè a mi també m'ha fet abans la mateixa pregunta.

A: Bon dia.

E: Bon dia.

C: I tu qui ets, ara?

E: Res, ara sóc el personatge que arriba quan has d'anar caminant a casa després del bus i tens gana i la pregunta filosòfica ja queda molt lluny.

A: Ah...joder.