Actuar contra natura és per a mi aquesta idea d'actuar segons l'ideal de la igualtat.
I ara, les preguntes sobre la igualtat:
Per què crec que hem d'actuar guiant-nos per l'ideal de la igualtat?
Bueno, aquesta pregunta no la puc respondre sense caure en contradiccions. És una creença, un ideal, com he dit en "Actuem contra natura". Es pot argumentar també amb el vel de la ignorància de Rawls, però...això és molt criticable. Perquè...si buides la vida d'algú de contingut cultural ,i només deixes la persona com a ésser humà unitari; aleshores tens una cosa que es pot adaptar a tot i pot estar d'acord amb tot (dins d'uns certs límits), perquè no té clars quins són els criteris de justicia pels quals s'ha de guiar. Pensant en un virus, per exemple, o en una bacteria, la persona buscaria poder acomplir amb les seves funcions vitals de la manera més eficient i eficaç posible i prou. Però aquest sembla un criteri molt pobre de comoditat material, que és el que busco, en un primer moment.
Vale, aleshores...s'hauran de respondre diverses preguntes de manera esquemàtica i tertuliana.
I ara, les preguntes sobre la igualtat:
Per què crec que hem d'actuar guiant-nos per l'ideal de la igualtat?
Bueno, aquesta pregunta no la puc respondre sense caure en contradiccions. És una creença, un ideal, com he dit en "Actuem contra natura". Es pot argumentar també amb el vel de la ignorància de Rawls, però...això és molt criticable. Perquè...si buides la vida d'algú de contingut cultural ,i només deixes la persona com a ésser humà unitari; aleshores tens una cosa que es pot adaptar a tot i pot estar d'acord amb tot (dins d'uns certs límits), perquè no té clars quins són els criteris de justicia pels quals s'ha de guiar. Pensant en un virus, per exemple, o en una bacteria, la persona buscaria poder acomplir amb les seves funcions vitals de la manera més eficient i eficaç posible i prou. Però aquest sembla un criteri molt pobre de comoditat material, que és el que busco, en un primer moment.
Vale, aleshores...s'hauran de respondre diverses preguntes de manera esquemàtica i tertuliana.
Primer, igualtat de què? Igualtat en comoditat material només? I després, tot sabent allò que s'ha de distribuir, quin és el criteri que s'ha d'utilitzar?
Sembla que el que més em convenç és igualtat en el grau de satisfacció amb les condicions de vida. I quan parlo de grau de satisfacció... em refereixo a tenir el necessari...per sentir satisfacció.
(Aquí deixo una entrada per entendre millor la paraula "satisfacció": http://etimologias.dechile.net/?satisfaccio.n).
Entesos, segon punt,
com distribuir aquest grau de satisfacció amb les condicions de vida?
com distribuir aquest grau de satisfacció amb les condicions de vida?
1. El lloc (pares + lloc físic) on has nascut no pot servir com a criteri distributiu perquè escapa del nostre control i produeix grans desigualtats que no es poden justificar i ni tan sols semblen coincidir amb l'ideal de justícia de molta gent.
2. Les capacitats naturals (gens + estímuls entorn) no es poden fer servir com a criteri distributiu perquè, com passa amb el lloc de naixement, són diferents i per tant, la nostra actuació serà diferent. i potser es pot considerar injust que per qüestions que escapen del nostre control se'ns hagi de valorar més o menys a la societat. (no hem decidit tenir un braç de més o de menys, un cabell més fort o menys, un dit de més o de menys, un cul gran o petit, un cervell lent o ràpid...). etc etc etc etc etc etc etc... etc...
3. El treball (el valor donat a la societat...jeje) no pot servir com a criteri distributiu perquè produïm segons gens+entorn, que són diferents, per tant, el fruit nostre treball per força serà diferent. i per les mateixes raons que 1 i 2 no podrà ser un criteri per distribuir recursos, reconeixement ni representació en la societat (que poden ser expressions del grau de satisfacció, com explicaré més endavant).
4. Les necessitats també són diferents, però ...cobertes ens donen el mateix grau de satisfacció? Difícil. Una redefinició de la necessitat pot ser la manca, perquè estableix un criteri comparatiu. La necessitat pot ser creada. La manca fa referència a que hi ha un buit que necessita ser cobert.
2. Les capacitats naturals (gens + estímuls entorn) no es poden fer servir com a criteri distributiu perquè, com passa amb el lloc de naixement, són diferents i per tant, la nostra actuació serà diferent. i potser es pot considerar injust que per qüestions que escapen del nostre control se'ns hagi de valorar més o menys a la societat. (no hem decidit tenir un braç de més o de menys, un cabell més fort o menys, un dit de més o de menys, un cul gran o petit, un cervell lent o ràpid...). etc etc etc etc etc etc etc... etc...
3. El treball (el valor donat a la societat...jeje) no pot servir com a criteri distributiu perquè produïm segons gens+entorn, que són diferents, per tant, el fruit nostre treball per força serà diferent. i per les mateixes raons que 1 i 2 no podrà ser un criteri per distribuir recursos, reconeixement ni representació en la societat (que poden ser expressions del grau de satisfacció, com explicaré més endavant).
4. Les necessitats també són diferents, però ...cobertes ens donen el mateix grau de satisfacció? Difícil. Una redefinició de la necessitat pot ser la manca, perquè estableix un criteri comparatiu. La necessitat pot ser creada. La manca fa referència a que hi ha un buit que necessita ser cobert.
No sembla això la màxima marxista de "de cada qual segons les seves capacitats, a cada qual segons les seves necessitats?" Pot ésser, no puc dir res nou, per molt que m'exprimeixi el cervell com si fos una "bayeta" mullada. Només puc recordar-m'ho i explicar-m'ho de manera interessant segons els meus criteris i...
tornant al tema de la màxima marxista ... estic suposant que hi ha un nivell material i de reconeixement social que ha d'assolir tothom per tal que es garanteixi aquest grau de satisfacció? Les mancances, doncs, poden ser criteri de distribució de condicions de vida?
tornant al tema de la màxima marxista ... estic suposant que hi ha un nivell material i de reconeixement social que ha d'assolir tothom per tal que es garanteixi aquest grau de satisfacció? Les mancances, doncs, poden ser criteri de distribució de condicions de vida?
A mode de resum...
Hi ha dos conceptes bàsics; allò que es pretén igualar: La Satisfacció i allò que serveix com a criteri per igualar: La Manca.
La satisfacció és relativa al curs de vida anterior de la persona i la manca és relativa a la societat on viu la persona. S'ha de fer un mix? Així s'evitaria el problema de..millors tots pobres que alguns rics i altres no tan rics? Això ja és un altre tema.
I ara, com que el grau de satisfacció és un concepte molt..no sé...diguem eteri, vull demostrar que no són coses tan intangibles ,i que són fonament de moltes polítiques públiques que incideixen en els conceptes de redistribució,representació i reconeixement, com a capes indispensables de la justícia- idea que trec de Nancy Fraser- que s'encamienen vers la igualtat (expressada per mi en termes de satisfacció).
La satisfacció és relativa al curs de vida anterior de la persona i la manca és relativa a la societat on viu la persona. S'ha de fer un mix? Així s'evitaria el problema de..millors tots pobres que alguns rics i altres no tan rics? Això ja és un altre tema.
I ara, com que el grau de satisfacció és un concepte molt..no sé...diguem eteri, vull demostrar que no són coses tan intangibles ,i que són fonament de moltes polítiques públiques que incideixen en els conceptes de redistribució,representació i reconeixement, com a capes indispensables de la justícia- idea que trec de Nancy Fraser- que s'encamienen vers la igualtat (expressada per mi en termes de satisfacció).
Proxy* de "La Satisfacció": Renda bàsica universal, discriminació positiva, llenguatge inclusiu...
Proxy de "La Manca": desigualtat material de recursos, nivell de representació de minories desigual, sostre de vidre...
i per acabar...
no sé si s'aconsegueix la satisfacció o és...com sempre, el procés. En tot cas, pel procés, es fa necessari i imprescindible identificar la manca. identificar perquè no podem aconseguir la satisfacció. Què és el que ens ho impedeix?
