Vaig a exposar un
dilema que tinc respecte la independència de Catalunya. Exposo aquest debat
intentant veure quines són les opcions que considero més justes, tenint en
compte que el meu cap està fet un embolic.
Imaginem la següent
situació hipotètica:
Una científica que pot predir el futur em
mostra aquest escenari: em mostra científicament (recordem, és un exercici mental) com d’aquí 100 anys, Catalunya és independent. En
aquesta Catalunya no hi ha classes socials, no hi ha capitalisme, es viu en una
situació d’equilibri amb el medi natural i totes les persones tenen assegurada casa,
menjar cada dia, llibres i temps d’esbarjo. Aleshores la científica em presenta el següent dilema:
- Iris, això és el que passarà d’aquí
cent anys quan Catalunya sigui independent...
- Endavant, doncs!- interrompo-. Em
faig independentista ara mateix. Vaig ràpidament a comprar una samarreta de l’ANC,
i deixeu-me tela groga que em faré un llaç gegant pel cap. Està prou cuidat el meu somriure?
La científica mou
el cap.
- No corris tant amiga. Hi ha, com
sempre, un “però”.
- Un “però”?- remugo.
- Hi ha un preu a pagar. Si vols
arribar a aquesta societat lliure de desigualtat i pobresa, s’ha de passar una
guerra. Una guerra on morirà gent innocent, evidentment.
Heus aquí el
dilema. El meu cap rumia. De moment, això és el que tinc rumiat.
En aquesta situació
hipotètica, no escolliria la independència, perquè la guerra em sembla un preu
massa alt a pagar. Potser m’ho consideraria millor si fos una guerra pel
benefici de tot el món. Però només seria pel benefici de 7,5 milions de
persones. Pesa més el cost que el benefici. De manera que renunciaria a la
societat idíl·lica, perquè no compensa. Ja ho sé....que és una societat idíl·lica, que no hi ha pobresa! i encara que sigui només en un racó del món, està molt bé. El problema és si s’ha
d’aconseguir amb el patiment d’altres. A no ser que sigui pel gaudi de tot el
món, la guerra no compensa. (Això vol dir que justificaria la guerra pel
benefici de tot el món? Segurament, però ara no tinc ganes d'obrir aquest debat, perquè potser hi hauria altres opcions a considerar i bla bla bla).
Bé, exposat aquest
argument direu: i què punyetes té a veure aquest dilema amb la situació real
actual?!
Doncs perquè crec
que la lluita que s’està duent a terme no és la que s’ha de dur a terme. Que la
independència no portarà cap benefici per a tothom o que si el porta, un gran
grup de gent perdrà (econòmicament parlant) i per a mi, això, no compensa.
Entenc que la lluita s’ha de fer localment, i que no es pot pretendre arreglar
tot el món de cop. Però... per què dedicar esforços a una lluita que:
- Pot ser que acabi baixant el nivell de benestar de la gent menys afavorida econòmicament
- No hi hagi garanties que la societat que es creï sigui més igualitària.
- Només sigui pel benefici d’un sector del món.
Doncs dedicar tants
esforços per aquesta lluita a mi no em compensa. Això ho dic en resposta a
vàries converses. Però m’agradaria saber d’altres opinions. Com també m’encantaria
saber realment els costos i beneficis de decidir-me cap a un cantó o cap a l’altre.
Com sempre, quina ràbia la incertesa.
Però avui en dia ja mor gent innocent, arrel de les desigualtats hi ha gent que pateix. Independentment de la independència, la lluita hauria de ser en contra de les desigualtats socials, la pobresa, el capitalisme i la inestabilitat amb el medi natural. El tema de la independència, crec jo, no va tan lligat a tot això, sinó a la identitat d'un mateix i del poble. Si que es busquen aquests aspectes, però no és el que els independentistes tenen en ment ara mateix.
ResponEliminaLa gent vol sentir-te lliure i tenir una nacionalitat que els representi. No crec que aquest dilema moral hagi d'anar lligat a la independència, sinó a les desigualtats en general, amb un espectre més ampli.
Potser és cert, no hauria d'haver posat aquest títol (de dilema moral). El que pretenia és demostrar com per a mi (que no entenc gaire de drets culturals i qüestions d'identitat), una possible independència no milloraria l'estat actual.
EliminaEn tot cas, jo crec que els desencadenants de l'auge de l'independentisme van ser qüestions econòmiques sobretot. I el percentatge d'independentistes que ho són realment per qüestions culturals són minoria.
Però, com a inculta política i analista nefasta que sóc, per algun lloc cal començar no?
ResponEliminaSi esperem a que vingui el tren que em representa, en quedare com la Penèlope a l'andana ...
Quan hem de fer obres a casa, no podem fer-ho tot alhora.
Si volem un país més igualitari, solidari i just, si podem començar per Catalunya, igual els altres pobles aprenen de nosaltres.
En quant al supòsit de la guerra, no ho contemplo.
Només empíricament es pot saber, si la cosa milloraria o no. I jo crec que es quedaria igual (no sembla que la gent estigui molt disposada a lluitar per la igualtat econòmica). El capitalisme és un fenomen mundial. Millor establir altres lluites més segures, crec.
Elimina