ESTIC A L'ESTIU. Conversa entre lletres de l'abecedari. (part II)

A: Aquí estan les petitones i petitons preguntant, què els hi dic?

B: Res, no cal que els hi diguis res.

A: Però serà una mica trist no dir res.

B: Què t'han preguntat exactament?

A: Ah, bé, doncs que si la gent és culpable.

B: Uhm hum.

A: No era una conversa seriosa ni molt menys, eh.

B: Evidentment.

A: Però m’ha fet gràcia perquè mostren curiositat.

B: És evident.

A: Ja ho sé, uff. No s’hi pot parlar ara amb tu.

B: No. Estic de vacances. Si vols pensar, truca a algú altre.

A: A qui?

B: No sé, altres… a vegades a l’estiu venen.

A: Oh, venen, venen... però per liar-la. Que comença el desgavell.

F: AQUÍ VENIM

G: A tope. 

F: Cremant.

A: No,si ja...

G: Neuronas fritas.

A: I on queda ara la curiositat del bus, el fil, les preguntes... jolin...

F: Tens el cel i les estrelles, no et podràs pas queixar.

B: No li diguis que no es pot queixar. Li encanta.

A: ...

B: Ho veus? Els tres punts suspensius són la forma més senzilla de queixar-se.

A: ...!!!

G: jajajaja. (...)

F: Parlant del cel i tot, les estrelles, la nit, la foscor, el foc. Com van les coses per sota?

A: Ara això?

G: I els granets de la cara.

A: D'això, ni idea. 

E: Perdoneu interrompre, però, ejem, és hora d’anar de ventre gent.