A: Al bus?
B: Estic al bus, estàs al bus. Tranquil·la,
satisfeta. En el teu cap, però, et
trobes un fil que sembla estar massa enrevessat.
A: I què fas?
C: L’estires.
A: No, primer desitges no haver-lo
vist. Perquè...
C: Per què?
B: Perquè saps que a partir d’ara, sempre
el veuràs. Sabràs que tens aquest fil deslligat, embolicat, que no saps d’on
ve.
A: Tens el dubte.
B: Exacte.
C: I de debò que no l’estires?
A: Ehm?
A: Ehm?
B: Sí, al final sí. Al final la
curiositat guanya, però no del tot. És més la inèrcia que empeny...els nostres
gens.
A: El voler sempre prendre la pastilla
vermella? Com a Matrix?
B: Mmm...
C: I per què?
B: Ja t’he dit que no sé explicar-ho.
Són les ganes de...de ser humana. No sé d’on parteix tot el coneixement.
C: Del fil?
A: D’estirar el fil?
B: I jo què sé! A mi deixeu-me en
pau, aneu a molestar a algú altre.
A: Bon dia, a tu t’han explicat mai
la història d’Estirar Un Fil i Per Què Tens Ganes d’Estirar el Fil?
D: Aaaaaaaaaah...la vella història.
C: I doncs?
D: Seieu.
A: Ja ho estem, som al
bus.
D: Ah, ja-ja, per això aquesta
pregunta.
C: Voldràs dir, per això aquest
avorriment que ens fa plantejar-nos aquestes coses?
D: Sí, clar, joder, pues jo que sé... jo només sé la història del fil. Voleu escoltar-la, o no?
A: O sigui, sí, sí, però és que hem de
baixar ja. És la nostra parada.
C: Li dono a l’”stop”?
A: Bé, doncs fins aviat.
A: No la sabia, no la sabia pas la història.
C: Com ho saps?
E: Perquè a mi també m'ha fet abans la mateixa pregunta.
A: Bon dia.
E: Bon dia.
C: I tu qui ets, ara?
E: Res, ara sóc el personatge que arriba quan has d'anar caminant a casa després del bus i tens gana i la pregunta filosòfica ja queda molt lluny.
A: Ah...joder.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada