Per què vull la pastilla vermella de Matrix, però alhora no? (part I)

Després de donar-hi moltes voltes, per què, malgrat tot....malgrat tot, sí, escolliria la pastilla vermella de Matrix? 

Perquè amb ella tens la capacitat de millorar, tal com dicten els teus gens, el teu ADN, tens la necessitat imperiosa de saber que pots evolucionar i que pots aportar la teva millora al món. Si et quedes a la realitat immodificable (en tant que fictícia) de Matrix, no coneixeràs. Per tant, no podràs avançar, no hi haurà ciència. Per molt que estiguis bé, sempre tindràs una necessitat no coberta, de descobrir, de millorar l'entorn en el qual vius. Estic parlant d’ "evolucionar", allò que ens fa tenir ganes de saber, una empenta, la curiositat.

Això...això que  ens causa tants problemes i mal de caps i ens fa viure en un perpetu dubte i incertesa i malgrat tot, ens atrau tant. No ho vaig advertir fins fa poc. Em pensava que jo no hauria pres mai, per res del món, la pastilla vermella. Que em creia la màxima de “feliç l’ignorant”, però l’ignorant és feliç quan no es creu ignorant. Un cop oberta l’escletxa, que sempre s’obre, perquè tenim ulls i boca i orelles i nas, per l’escletxa sempre oberta entra el dubte. Perquè, en definitiva, és el que fa moure el mecanisme animal, humà, el risc. Per molt breu que sigui, sempre volem la nostra petita dosis.

Perquè refutar la curiositat seria viure amb por. Viure a la comunitat tranquil·la de Matrix alhora sent esclau de la teva pròpia por. És sentenciar-se a morir lentament. A anar-se consumint. Quan per fi et pots atrevir, de deixar enrere la por, i estimar la curiositat. A tenir més coses amb les quals poder comparar la realitat, el que ja coneixes, a ampliar els teus límits. Sí, perquè arnar-se consumint vivint entenent que res no es pot modificar a la llarga es fa insostenible.