"Lo bueno por conocer" (part III)

Ja vaig dir que creia que prendria la pastilla vermella de Matrix. Ja vaig intentar explicar el per què ho faria, o millor dit, per què m’agradaria atrevir-me a veure la realitat, encara que aquesta sigui molt vertiginosa. També vaig intentar entendre, en l’anterior escrit, per què continuar amb el rumb autòmat d’una vida sense qüestionaments és increïblement negatiu per evolucionar socialment. Ara doncs, em disposo a explicar el factor positiu que per a mi suposa el cicle del coneixement. És a dir, un cop es pren la pastilla vermella. Un cop es trenquen fronteres invisibles. O, si es prefereix, un cop es decideix que cal acabar amb els límits que imposem al nostre propi cervell.

I bé? Per què? Segons penso, tal com vaig dir a la part I, conèixer produeix felicitat. Qui sap, potser la nostra voluntat d’evolucionar ens fa actuar d’aquesta manera. Quan sentim que podem cobrir necessitats de manera més eficient i que entenem més l’entorn per tal de fer el que diu el primer enunciat, cada cop més freqüent. És una espècie de sentiment de comunió amb el medi, com si l’adaptació produís felicitat. En aquest context he elaborat aquest esquema:

Fluïdesa--connexió transmissió d’experiències -- (enteniment) transmissió de coneixement 

La fluïdesa permet obrir el pensament, la clau, percebre nous punts de vista, sospesar diverses idees. Es pot entendre també com la capacitat de posar en dubte el que es creu, tot i que sense abandonar-ho. A partir d’aquí s’estableix la connexió entre els punts, en xarxa, i permet transmetre experiències, si hi ha un enteniment entre idees, aquesta transmissió d’experiències, i per tant, de coneixement, aporta felicitat a la persona que rep i la persona que transmet, perquè al tractar-se d’una xarxa, els canals de transmissió són plurals. Sembla que estigui parlant de les neurones. Però el que volia expressar és la idea de que es necessita fluïdesa per conèixer. És a dir, que l’actitud estàtica és la més negativa per aprendre. Que negar la matèria, el dinamisme del qual formem part, és enclaustrar-se en un circuit tancat. El moviment considero que és, per tant, el més adequat per conèixer, per aprendre, per ser feliç.